FUNCIONS:
Les oracions subordinades substantives poden exercir les següents funcions sintàctiques a l’oració principal:
1. Subjecte: concorda en gènere i nombre amb el predicat.
Ens convé que vinguis més de pressa.
2. Complement directe: es pot substituir pels pronoms de CD (el, la, els, les, en, ho). Es converteix en subjecte si passem la frase a passiva.
A) Introduïdes per la conjunció QUE Desconeixen que han tret a a l’avaluació
B) Introduïdes per un infinitiu Aquest
estiu han decidit anar/d’anar a París
També poden ser introduïdes per si , què, qui, com o estil directe.
Hem decidit que farem
un viatge per Nadal
Li vaig preguntar si
havia trobat la clau .
Els alumnes sabien què preguntar.
Et demano qui pujarà .
Demaneu-li com ha pujat .
Em va preguntar: vols un xiclet?
Els alumnes sabien què preguntar.
Et demano qui pujarà .
Demaneu-li com ha pujat .
Em va preguntar: vols un xiclet?
3. Com. Indirecte: es pot substituir pels pronoms de CI (li, els). Van introduït per la preposició a.
Doneu els discos als qui vinguin a la festa.
Guardem xampany per als
qui arribin tard.
La Marta va regular l’entrada
a qui li va semblar.
4.
C. Nom: acompanya
i complementa el nom.
Tinc la impressió que
això va molt bé.
C. de l´adjectiu i de l´adverbi: L´oració substantiva pot complementar un nom, un adjectiu o un adverbi:
El ministre té la certesa de ser mal interpretat .
(N)
És incapaç de recordar la data . (Adj.)
Estàvem lluny de trobar l´antídot . (Adv)
És incapaç de recordar la data . (Adj.)
Estàvem lluny de trobar l´antídot . (Adv)
5.
Atribut: l’oració
principal té un verbs copulatiu (ser, estar, semblar i parèixer)
La consigna és acabar
els primers.
Un cotxe és el que
desitjo comprar-me.
6. C. Agent:
l’oració principal és sempre una oració passiva. La subordinada va
introduïda per la preposició per.
L’ examen serà aprovat pels qui estudiïn.
L’accident ha
sigut comentat per qui l’
ha vist
7. C. de Règim verbal: el verb principal demana una preposició que introduirà la subordinada. Sempre aniran introduïdes per una preposició tal com els
C.R.V, (el verb exigeix una preposició.)
Davant la conjunció Que no podem posar cap
preposició. Per tant, la preposició que
introdueix el complement de règim verbal desapareixerà (caurà) davant la subordinada introduïda per QUE.
M’alegre de la teua vinguda = M’alegre (de) que vingues = M’alegre que vingues
Analitza aquestes oracions compostes subordinades substantives seguint els següents passos:
[Cal [que
t’hi esforcis] Completiva, subj.
[Em
preocupa molt] que no vinguis] Completiva subj.
[No
m’agrada (de) [treballar al torn de nit]. Inf, subj.
[No
m’importa [què diran]] Interrogativa indirecte, subjecte
[Digueu-li
[que no cridi tant.]] Completiva ,CD
[Van
decidir (de) [no amagar la veritat dels fets.]] Inf, CD
[Es
queixaven [que no els havien atès bé.]] CRV,completiva
[No
m’importa[ si vindran]] Compl, Subjecte
[M’agrada
[com escrius.] Compl, subjecte
[T’he dit[
que vinguis.] Compl, CD
[Doneu els
discos als[ qui vinguin a la festa.]O,CI
[Acostumeu-vos[
a deixar les coses endreçades.]] Inf,CRV
[La nena
sembla[ que estigui trista]] Compl,Atr
[Això és [bufar i fer ampolles.] INF, atr
[Aquesta
feina és [la que m’agrada.] Atr
[Us
agradaria (d’) [anar a fer un tomb?]] inf,subj
[Els
alumnes] sabien què preguntar.] INF,CD
[S’han
acostumant [a estudiar molt poc.]]INF,CRV
[Ens
interessa [que el grup funcioni bé] Completiva subj
[Els agrada
(de) [fer riure.] INF,subj
Demaneu-li
[com ha pujat] II.CD
[Dono
aquest llibre [a qui el vulgui]O, CI
